1.
obeir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Executar allò que mana (algú). No ha obeït el seu pare. Ho hem manat, però no hem estat obeïts. El cavall obeeix el fre. Complir (un manament). Obeir la llei. Obeir la raó. Alguna cosa, cedir a l'impuls, a l'acció, (de quelcom). La nau no obeïa el [...]
|
2.
obeir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com traduir.
[...]
|
3.
obeir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 obedecer. Obeir els pares, obedecer a los padres. Obeir la llei, obedecer la ley. 2 fig obedecer. La nau no obeïa el timó, la nave no obedecía al timón. v intr 3 obedecer. La meva visita obeeix al desig de saludar-vos, mi visita obedece al deseo de saludarle. [...]
|
4.
obeir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
quelcom. respondre. El timó no respon. servar, obeir, la barca, al timó. governar(intr.), íd. El timó està avariat: la barca no governa bé. regir(intr.), íd. 3 Fer-se obeir: Imposar-se. Ant. Desobeir. Insubordinar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 obtemperar escoltar creure (dit esp. dels infants) fer cas sotmetre's atenir-se a una ordre, obeir-la. observar (una llei, les normes del trànsit, etc.) seguir. Seguir un consell, un precepte. abaixar el cap (fig.) inclinar-se (fig.) acatar. Acatar les ordres. 2 Cedir, una cosa, a l'acció de quelcom. respondre. El timó no respon. servar, obeir, la barca, al timó. governar (intr.), íd. El timó està avariat: la barca no governa bé. regir (intr.), íd. 3 Fer-se obeir: Imposar-se. Ant. Desobeir. Insubordinar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
5.
obtemperar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obeir, sotmetre's (a una injunció). [...]
|
6.
renitent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que resisteix a la pressió. Que refusa d'obeir, que s'oposa persistentment. S'han mostrat renitents a acceptar els acords. Que denota oposició persistent a obeir. L'han despatxat a causa del seu comportament renitent. [...]
|
7.
servilisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de servil. Actitud de seguir, obeir, etc., sense cap mena d'iniciativa, de responsabilitat ni, sovint, d'autèntica convicció. [...]
|
8.
obeïdor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és d'obeir. [...]
|
9.
obediència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'obeir. Qualitat d'obedient. [...]
|
10.
recalcitrant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es resisteix obstinadament a obeir. [...]
|