, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.
Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:
1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).
2 [...]
No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
d'un compost passen a dur accent, si cal:
contrapès
i
sobrepès
(pes),
exprès
(pres),
ultrasò
(so),
superfí
o
extrafí
(fi),
superbò
(bo),
entrenús
(nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs
(gros).
Els mots compostos perden l'accent del primer formant:
fisicoquímic
(físic),
concavoconvex [...]
Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:
Xerraven a l'una.
Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.
Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]
En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.
Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).
El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot [...]
