Resultats de la cerca castellÓ-catalÓ: 8

1. mimar
Font Diccionari catalÓ-castellÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
v tr teatr mimar.  [...]
2. mimar (castellÓ)
Font Diccionari castellÓ-catalÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los ni˝os] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar.  [...]
3. acotiar
Font Diccionari catalÓ-castellÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
v tr cuidar amorosamente, mimar. Acotiar un infant, mimar a un ni˝o.  [...]
4. amanyagar
Font Diccionari catalÓ-castellÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
5. acaronar
Font Diccionari catalÓ-castellÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
v tr 1 mimar. 2 fig acariciar.  [...]
6. engreir (castellÓ)
Font Diccionari castellÓ-catalÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
[Se conjuga como: reir] v tr 1 envanir, infatuar. 2 amer [mimar] amanyagar, fer festes. v pron 3 [envanecerse] estarrufar-se, estufar-se, pagar-se, envanir-se, infatuar-se. 4 amer [encari˝arse] encapritxar-se, agafar afecte.  [...]
7. consentir (castellÓ)
Font Diccionari castellÓ-catalÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [permitir, tolerar] consentir. 2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirß mßs peso, el prestatge no suportarÓ mÚs pes. 3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar. v intr 4 consentir. Consintiˇ en pagar, consentÝ a pagar. v pron 5 p fr [un [...]
8. aviciar
Font Diccionari catalÓ-castellÓ d'EnciclopŔdia Catalana (4a ediciˇ)
v tr 1 [un infant] consentir, mimar. Un nen aviciat, un ni˝o consentido. A casa seva l'avicien massa, en su casa le miman demasiado. v pron 2 enviciarse, viciarse. S'ha aviciat als estimulants, se ha enviciado con los estimulantes.  [...]