61.
síndrome de l'intestí irritable
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
possible detectar un trastorn psiconeuròtic subjacent (neurosi obsessiva, depressió, personalitat agressiva, neurosi histèrica), que probablement n'és la causa. Anteriorment ha estat anomenada còlon irritable o espàstic, però no es tracta d'una malaltia localitzada al còlon, sinó que pot abastar tot l [...]
|
62.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els [...]
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomar o empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomar o entomar, agafar al vol. haver, haure o heure, abastar, copsar. abraçar o agafar d'un braçat, agafar amb els braços. anar de bracet, agafar algú pel braç amb el propi braç, tot caminant. enxampar, agafar, esp. en sentit fig. L'hem enxampat en una mentida. embocar, agafar amb la boca. Embocar un instrument de vent. El gos no podia embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt (d'una cosa), agafar-la violentament. enxarpar o xarpar (fam.) entrapar, agafar en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora (a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una trampa. espessigar, agafar un pessic d'una cosa. espipellar o espipellejar, agafar un pessic d'una cosa, uns pocs grans de raïm, etc. encloure o cloure, agafar una cosa dos objectes que tendeixen a tocar-se. Li va encloure els dits en tancar el calaix. encletxar, agafar en l'escletxa que fan dues coses que tendeixen a tocar-se. enganxar. Es va enganxar els dits en una esquerda. ajupir, agafar entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta li va ajupir els dits. Ant. Amollar. Deixar anar. Soltar. 2 Possessionar-se d'alguna cosa o persona. → prendre, caçar. 3 v. intr. sobrevenir sorprendre. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 → acceptar. 5 → ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-se pron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se (→). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-se o aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-se o acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat. abraonar-se o agarbonar-se, agafar-se els qui lluiten. aferrussar-se, aferrissar-se, esp. al menjar. agarbar-se, agarbonar-se o agarbir-se, agafar-se els qui es barallen. 8 v. intr. → arrelar. 9 → posar-se a. 10 aferrar-se → enganxar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
63.
proveir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fornir subministraro ministrar abastar. Abastar un país, una ciutat, un exèrcit. arrear, proveir dels arreus necessaris. adreçar, proveir dels estris necessaris. Vint homes adreçats d'espases, bastons i coltells. aparellar. Aparellar la nau. dotar(una oficina, una taller, una nau, etc [...]
|
64.
poder 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
v. tr. abastar. No ho abasto a entendre, no ho puc entendre. ésser capaç de tenir les qualitats per a tenir força per a tenir ocasió de tenir dret a estar en situació (o en mesura) de estar en el cas de ésser (una cosa) lícita (a algú) ésser poderós d'una cosa, poder-la. lleure(intr.), ésser a [...]
|
65.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la cançó de l'enfadós. 23 ¡hemos acabado! ja n'hi ha prou!, prou!24 no acabar de [seguido de infinitivo] no acabar de, no abastar a. 25 para acabar de arreglarlo [para colmo] per a acabar-ho d'adobar. v pron 26 acabar-se. 27 morir-se. 28 acabárselo todo passar-se'n els taps. 29 ¡se acabó! ja n'hi ha [...]
|
66.
arribar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja. arpejar(v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena. 5 Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi. abastar(v. intr [...]
|
67.
acabar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la sopera, etc.) fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-se-la; es diu esp. del vi del porró. 4 No acabar de: No abastar a. No abastava a comprendre-ho. No arribar a. No reeixir a. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|