Resultats de la cerca frase exacta: 132

41. frenar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deturar o alentir el moviment (d'una màquina, d'un vehicle, etc.), fent funcionar el fre o els frens. Quan arribis a la carretera, frena el cotxe. A les baixades, freneu. Mesures per frenar l'èxode rural. Frena la llengua! [...]
42. vil·la
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casa d'estiueig situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí. Casa de camp de l'època romana. Gran casa rural que constitueix el centre d'un extens domini amb una explotació agrícola i ramadera, sovint d'origen medieval o antic. [...]
43. paisatge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formals, siguin físiques, biogeogràfiques o antròpiques. Paisatge industrial. Paisatge desèrtic. Paisatge alpí. Paisatge mediterrani. paisatge agrícola Paisatge rural transformat per l'agricultura. paisatge natural Paisatge vegetal en què la intervenció de l'home [...]
44. reconcentrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a un grau major de concentració (una cosa concentrada). Reunir en un punt (persones o coses que estaven disperses). Va reconcentrar tota la població rural a la ciutat. Reconcentrar els seus pensaments. Tancar-se en si mateix, callar profundament un sentiment o afecte. Malfiat i [...]
45. xalet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cabana de fusta que els pagesos suïssos destinen principalment a la fabricació de formatges i de mantega. Casa rural de fusta amb la teulada generalment en dos vessants poc inclinats, pròpia de les regions alpines d'Europa. Torre, casa petita envoltada de jardí, generalment [...]
46. empriu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret d'aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural. Terra del comú o altre bé objecte d'aquest dret. Servitud, espai que cal deixar, quan es planta un arbre, des de la partió [...]
47. amo
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rural de Mallorca o Menorca. L'amo En Biel des Rafal. Ha vingut l'amo de Son Fullana.  [...]
48. rodal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros d'un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen. Voltants. Els pobles d'aquests rodals són pròspers. Districte rural d'Elx. Els vint rodals d'Elx. Rodona de randa o de paper per a col·locar-hi gots o [...]
49. agregat 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intercalar o sense. Aglomeració rural de pocs habitants que forma part d'un municipi. Antic municipi unit territorialment i administrativament a un altre. Magnituds globals obtingudes a base de sumar les dades microeconòmiques que s'integren en les diferents partides de la comptabilitat nacional. [...]
50. minyó minyona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'Esquadra del Principat de Catalunya. Membre d'un cos armat de policia rural de Guipúscoa i Àlaba. Noia de servei. Baieta fixada a l'extrem d'un mànec llarg de fusta amb què es frega a terra. [...]
Pàgines  5 / 14 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>