, Esparta, Estocolm; Escipió, Estrabó, Estuard
Aquesta vocaldesuport no apareix en manlleus en què la essa va seguida d'una u semivocal. En canvi, encara que no estigui representada gràficament, es pronuncia en certs noms comuns i propis no adaptats que provenen d'altres llengües. Per exemple:
Sense [...]
El verb castellà apoyar ocupa l'espai corresponent a més d'un verb català. Per tant, no sempre es pot traduir apoyar pel mateix verb.
El verb recolzar equival a 'descansar el pes d'una cosa o d'una persona sobre un suport'. Per exemple: L'escala recolza sobre la paret, Havien deixat les eines [...]
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:
escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)
dies (la e s'ha de [...]
síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir unade les dues vocals.
Entre altres factors, el contacte es resol d'una manera o d'una altra segons si les vocals són àtones o tòniques i segons la posició que ocupen.
1. Vocal tònica seguida devocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma [...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple [...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.