Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de pèl, pèls i pel, pels.
S'escriu pèl, pèls amb el significat de 'vellositat': no tenir ni un pèl, posar els [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
El terme normatiu web designa el sistema basat en
l'hipertext que permet cercar informació a internet, accedir-hi i
visualitzar-la. És una abreviació del sintagma anglès World Wide Web (que es podria traduir més o menys per teranyina mundial), que explica l'ús de les sigles WWW i W3.
Convé notar [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
Per fer referència al nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat, en català es pot utilitzar el nom aforament. Per exemple:
Les invitacions estaran disponibles fins a completar l'aforament del teatre.
El restaurant té un aforament de 120 [...]
Fitxa
6209/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: és o es?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
mots es caracteritzen perquè poden acompanyar un nom en aposició, i en aquest cas generalment no concorden, o bé poden fer la funció d'un adjectiu i, per tant, presentar concordança de nombre amb el nom que acompanyen. Per exemple:
un detergent multiús o un detergent multiusos
dos detergents multiús [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de bé, béns i be, bens.
S'escriu bé, béns en els casos següents:
amb el significat de 'benefici' o 'riquesa [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de té i te.
S'escriu té en el cas següent:
quan és una forma del verb tenir: Té un gran cor; Té, vint euros [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de ús i us.
S'escriu ús en els casos següents:
amb el significat d''acció de fer servir una cosa': Fa un [...]
exemples anteriors, l'article concorda en gènere i nombre amb el nom més pròxim (el meu fill o filla; les adversitats i problemes).
[...]
Fitxa
6209/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: és o es?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)