1 v. tr. [LC] Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l'especial accent de veritat que transmeten les seves obres. 2 v. intr. pron. [LC] Una persona, una cosa, distingir-se d'altres de la mateixa espècie. L'arquitectura romànica se singularitza sobretot en els temples i monestirs. Aquest personatge se singularitza per les seves excentricitats.
