FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici fer vestits, especialment per a home. Crustaci decàpode del gènere Galathea, semblant als macrurs però amb l'abdomen doblegat ventralment i les potes del cinquè parell reduïdes. Lleterola roja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que talla. Tallador de pedra. És un sastre, un sabater, que té un bon tallador. Carnisser, carnissera. Antigament, persona que feia una talla o distribució. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taula estreta i llarga com la que hi ha a les botigues per a mostrar els gèneres als compradors, als bars i cafès per a servir-hi les begudes, etc. Taula llarga damunt la qual un menestral treballa les coses del seu ofici. Taulell de sastre, de ferrer, de forner. Taulell de fènyer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que es dedica a fer traus a les peces de vestir. Feia de trauera per a un sastre famós. Instrument per a fer traus a les peces de vestir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No reeixir en l'execució (d'alguna cosa), fer-la malament. El sastre m'ha esguerrat el vestit. Fer malbé. Ens esguerrarà tot el que hem fet fins ara. Esguerrar-se un projecte, una collita. Mutilar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sastre, el mitjà, moliner i el petit, captaire. El Sol, la Lluna i els planetes. La Bíblia no és un llibre qualsevol, sinó el llibre per antonomàsia. Passa pel pont. Viatjar al tròpic. Parlen del nou rector. M'encisa el nou i m'enamora el vell. Ve-te'l aquí, el noi de [...]