1.
escagarrinar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Patir diarrea. Deixar-se abatre per la por. No vol pujar als avions, només de pensar-hi ja s'escagarrina. [...]
|
2.
escagarrinar-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
escagarrinar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 cagarse [de miedo]. 2 morirse de miedo. [...]
|
4.
escagarrinar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espantar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
diarrea
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 còlico còlica fluix de ventre corrença corrípies(fam.) cagarineso cagarrines. Tenir cagarines. caguetes(vulg.) descomposició de ventre 2 Tenir diarrea: Anar fluix de ventre. Escagarrinar-se. Escagassar-se, debilitar-se per efecte d'una diarrea prolongada. Anar-se'n com el broc del càntir [...]
|
6.
evacuar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
carbonada o meconi, el primer de l'infant tot just nat. anar fluix de ventre, evacuar massa sovint. escagassar-se, debilitar-se per un excés d'evacuacions. escagarrinar-se, cagar-se de por. cagar. És l'expressió pròpia, però gastada per l'ús i considerada indecent. excretar Manuel Franquesa i [...]
|
7.
por
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Tenia (un) cangueli. Li ha agafat el cangueli. Cp. aprensió, escrúpol: por a obrar. 2 Fer por: Embasardir. Fer feredato ferejar. espantar. Tenir por: Escagarrinar-se. Cagar-se de por(vulg.). No tocar-li (a algú) la roba a l'esquena. espantar-se. Sense por: Impàvid. Impertèrrit. coratjós. Ant [...]
|