Resultats de la cerca frase exacta: 295
|
101.
màniga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
mànigues. anar en mànigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa. mànigues a lloure [o mànigues penjants] Mànigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braç. donar llargues [...]
|
|
102.
sarró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l'espatlla per a usos diversos. Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panícules terminals [...]
|
|
103.
espatlla de cabrit al forn a l'estil del nord
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
104.
espatlla de xai a l'estil de la nostra cuina
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
105.
espatlla i cuixa de cabrit confitades amb salsifís i patates
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
106.
dentat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
. Que presenta dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una partició. Dentadura 1 . Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet. Conjunt de les dents d'una serra, d'una roda dentada, etc. [...]
|
|
107.
culata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Part posterior de certs objectes, especialment d'un canó i d'altres armes de foc, que, en l'escopeta i armes anàlogues, té una forma adequada per a recolzar-la sobre l'espatlla. Peça de carn de l'anca del bou o de la vedella. Vull dos talls de la culata. Part de l'arbre d'una [...]
|
|
108.
rabassa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers. Regió anatòmica dels equins situada entre el pit i l'espatlla. Alga bruna mediterrània de l'ordre de les fucals [...]
māniga
|
|
109.
encenalls d'espatlla de cabrit amb verduretes sobre coulis de moniato
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
110.
espatlla de xai farcida de carn i prunes rostida amb suc
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
māniga
1 1 f. [ED] [LC] Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braį. Les mānigues d'una camisa, d'una americana, d'un sobretot. La māniga dreta. La māniga esquerra. Mānigues llargues, curtes. Arregussar-se les mānigues. Abaixar-se les mānigues. Una camisa sense mānigues.
1 2 [LC] anar en mānigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peįa de vestir les mānigues de la qual cobreixin les de la camisa.
1 3 [LC] mānigues a lloure [o mānigues penjants] Mānigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braį.
2 1 f. [LC] donar llargues mānigues a algú Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.
2 2 [LC] ésser de la māniga ampla [o tenir la māniga ampla] Ésser excessivament indulgent amb les faltes d'altri o les prōpies.
2 3 [LC] ésser de la māniga estreta Ésser sever, escrupolķs.
2 4 [LC] fer mans i mānigues V. mā.
2 5 [LC] no tenir de quč fer mānigues No tenir de quč disposar en cas de necessitat.