1.
migrar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer consumir, decandir. Una greu malaltia el migrava feia temps. Consumir-se, decandir-se d'impaciència, d'enyorament. Em migro enyorant la pau eterna. Una planta, decandir-se per falta de les condicions necessàries per al seu desenvolupament, per a la seva maduració. El blat de moro [...]
|
2.
migrar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar d'un lloc a un altre, especialment d'una regió a una altra per residir-hi. Els ocells i altres animals, passar periòdicament d'una regió o clima a un altre. [...]
|
3.
migrar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Traspassar dades d'un sistema informàtic a un altre, especialment quan aquest traspàs requereix una programació específica. [...]
|
4.
migrar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
5.
migrar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Anar d'un lloc a l'altre. [...]
|
6.
migrar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Efectuar una migració. [...]
|
7.
migrar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Traspassar dades d'un sistema informàtic a un altre, especialment quan aquest traspàs requereix una programació específica. [...]
|
8.
migrar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Geografia
Desplaçar-se, un grup de població, des d'un territori fins a un altre per a establir-s'hi de manera temporal o permanent. [...]
|
9.
migrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr emigrar. [...]
|
10.
migrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
transhumar, dit esp. dels ramats. transmigrar, es diu de tot un poble, no d'una persona sola. emigrar(->), deixar el propi país per anar a un altre. immigrar, arribar en un nou país per estar-s'hi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|