Cadascuna de les dues eminències anteriors de la sella turca, que formen part de les ales menors de l'esfenoide i se situen darrere dels forats òptics. [...]
Cadascun dels segments en què hom divideix el crani, considerats com a vèrtebres modificades, segons la teoria vertebral del crani d'Oken: una vèrtebra posterior o occipital, formada per l'os occipital; una de mitjana o esfenoparietal, formada per la part posterior de l'esfenoide i el parietal; una [...]
Apòfisi del cartílag del septe nasal, de longitud variable, situada entre el vòmer i la làmina perpendicular de l'os palatí, que es pot estendre fins a l'os esfenoide. [...]
Conducte que travessa l'apòfisi pterigoide de l'os esfenoide i s'obre a la paret posterior de la fossa pterigopalatina; hi passen els vasos i nervis pterigoidals o vidians. [...]
Superfície deprimida de la paret lateral del crani, per sota la línia temporal inferior, formada pels ossos temporal i parietal, una part del frontal i l'ala major de l'esfenoide. [...]
Si de la duramàter que comença a la vena meníngia tocant a la punta de l'ala menor de l'esfenoide i que desemboca a la part anterior del si cavernós. [...]
Apòfisi de la vora inferior de la porció vertical de l'os palatí, que s'articula amb les dues ales de l'apòfisi pterigoide de l'esfenoide i amb la tuberositat del maxil·lar superior. [...]
Forat constituït per l'escotadura palatina que és tancada, per dalt, pel cos de l'esfenoide. Comunica la fossa pterigomaxil·lar amb les fosses nasals i permet el pas del nervi esfenopalatí i els vasos homònims. [...]
Origen, ala menor de l'esfenoide per damunt del forat òptic; inserció, després de passar per una politja fibrosa, escleròtica per sota del recte superior; innervació, patètic; acció, rotació del globus ocular enfora i cap avall. [...]
Làmina òssia de la vora anterosuperior del pòmul, que forma part de l'òrbita i de la fossa temporal. La seva vora lliure s'articula amb el maxil·lar superior i amb l'ala major de l'esfenoide. [...]