Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.441
|
111.
'arrel de', 'a rel de' o 'arran de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
canviar de feina arran del canvi de director (i no arrel del canvi de director).
La guerra va començar arran del cop d'estat (i no a rel del cop d'estat).
[...]
|
|
112.
plural de fax
Font
Fitxes de l'Optimot
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
[...]
|
|
113.
Essa inicial en compostos cultes i derivats per prefixació / Duplicació de s- a inici de mot?
Font
Fitxes de l'Optimot
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
|
|
114.
doblegar-se o plegar-se? / doblegar i plegar
Font
Fitxes de l'Optimot
sentits de doblegar ('fer que una part d'un objecte flexible vingui a aplicar-se sobre l'altra part de manera que resti totalment o parcialment doblat'). Així, es pot dir, per exemple, que per plegar un llençol s'ha de doblegar repetidament.
En canvi, altres significats de doblegar, com ara 'aclaparar' i [...]
|
|
115.
Usos de per i per a davant d'infinitiu (2) / Hi ha papers per a endreçar o Hi ha papers per endreçar
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
|
|
116.
Com es diu 'y pico' en català? / i tants, i pocs, i escaig
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:
En el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig [...]
|
|
117.
plec de descàrrecs o plec de descàrrec?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Dret
plec de descàrrec El plec de descàrrec és l'enumeració raonada i correlativa de les al·legacions que s'oposen als càrrecs que figuren en un plec de càrrecs.Diem plec de descàrrec (i plecs de descàrrec, en plural) i no de descàrrecs, perquè el terme descàrrec fa referència en general a l'acció de [...]
|
|
118.
Tot i + gerundi: tot i volent
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
|
|
119.
Majúscules i minúscules de sobrenoms de llocs / Majúscules i minúscules de noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics
Font
Fitxes de l'Optimot
S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per [...]
|
|
120.
cadascun i cada un; cadascú i cada u
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
|
