1 1 adj. [LC] No mortal, que no pot morir. Els déus immortals de la mitologia grega. 1 2 adj. [LC] Que no pot caure en l'oblit dels homes, destinat a perdurar en la memòria dels homes. És un poema immortal. 2 f. [BOS] Herba anual de la família de les compostes, robusta, de fulles oblongues glabrescents i capítols solitaris força grossos, amb les bràctees involucrals internes més llargues que les flors, engruixides i coriàcies a la base, papiràcies i lluents a la resta, de color vermell, ataronjat o d'un groc daurat, originària d'Austràlia i cultivada com a ornamental, sobretot per a flor seca (Bracteantha bracteata o Helichrysum bracteatum).
