FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tessitura de la veu, especialment quan els nens es fan homes. Canvi d'hexacord en el cant pla. Transformació de la resposta de la fuga per tal de mantenir el pla de relacions entre la tònica i la dominant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constitueix el cap, la part dominant o vital d'una cosa. El punt capital d'un afer. Clàusula capital d'un tractat. Que és el principal, el més important. Error capital. Per a mi és capital de concórrer-hi. Ciutat o vila on resideix el govern. París és la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
argument flac, sense força. Part flaca d'una cosa. Allò en què algú o alguna cosa flaqueja. Conèixer el flac d'algú. Inclinació, debilitat, afecció dominant. La seva flaca és la música popular. L'alcohol és el seu flac. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 30 centímetres de llargada. gamba roja Ocell de la família dels escolopàcids, de color dominant gris, vistoses potes roges i bec roig amb la punta negra (Tringa totanus). gamba roja pintada Ocell de la família dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
entela la reputació, la puresa de l'ànima. Petita part d'una cosa de diferent color que el dominant. taca solar Regió temporal de la fotosfera solar, fosca i de contorns irregulars, que es forma a les regions actives i té un intens camp magnètic. taca de quitrà Crosta de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Assumpció, més o menys coactiva, de grups ètnics o nacionals per un altre de més gran o poderós, o de grups socials d'una mateixa ètnia en un altre de dominant. Fabricació i interconnexió simultània de diversos components i dispositius electrònics en substrat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
majoritari o del sector efectivament dominant pel que fa a la raça, la llengua i la cultura, la religió i la ideologia, etc. Conjunt de vots inferior als que constitueixen la majoria. Fracció d'una assemblea que habitualment vota contra la majoria, que no forma part de la majoria. La minoria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ésser un esperit inquiet. Impuls dominant segons el qual obrem. Esperit de rebel·lió, d'intransigència, d'indisciplina. Esperit de sacrifici. esperit de contradicció Disposició constant a contradir. Pensament, conjunt d'idees, de sentiments, dominant en la manera d'obrar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe de la notació musical que representa un so indicant-ne, amb la seva posició en el pentagrama, el to i, amb la seva forma, la durada. Saber llegir les notes. Donar a una nota el seu valor. nota dominant En mús., dominant. nota subdominant Subdominant. saber de nota [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
digestiva. En econ., fusió d'empreses en la qual la dominant fa desaparèixer la personalitat jurídica independent de les altres i les engloba dins l'estructura pròpia. Fenomen fonètic pel qual un fonema s'elideix en incorporar-se a qualsevol dels altres que l'envolten. [...]
