[...]

1 esplendorós, esplèndido esplendent il·lustre insigne ínclit apoteòsic èpic llegendari, digne de passar a la llegenda. memorable 2 sant. Ant. Ingloriós. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj 1 principal. Es la ciudad principal de la región, és la ciutat principal de la regió. 2 il·lustre, insigne. Un caballero muy principal, un cavaller molt il·lustre. 3 [esencial] principal. El motivo principal, el motiu principal. m 4 econ [capital] principal. 5 [jefe] principal, cap. 6 [piso [...]

 [...]

cèlebre celebrat famós preclar egregi insigne ínclit perínclit, ínclit en alt grau. gloriós eximi prestigiós rellevant reputat gran(sempre anteposat al nom). Un gran escriptor. Una gran persona. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(Dit esp. d'una persona) sobresortint egregi conspicu insigne eminent singular senyorívol elegant(->) senyor(usat com a adj.). Un vestit molt senyor. de (gran) distinció Ant. Plebeu. Vulgar. Apagesat. Xaró. Cursi. Manuel Franquesa i [...]

. amb noms de qualitats negatives. És un lladre notori. malfamat, de mala fama (Alc.). Cp. acreditat. És un producte molt acreditat., assenyalat, insigne, popular Ant. Obscur. Ignorat. Humil. D'humil llinatge. 2 Fer-se famós: Fer-se un nom. Fer forrolla. Fer soroll. Estar en voga. 3 Fer famós [...]

bo. preexcel·lent excels, molt excel·lent. preexcels, summament excels. primicer primoter insigne òptim magnífic admirable boníssim brau. Un brau company. eximi, es diu esp. d'un artista, d'un intel·lectual, etc. exquisit(menja, beguda, obra d'art, maneres) extra. És un vi extra. superior [...]