FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Tarragona. Relatiu o pertanyent a Tarragona o als seus habitants. Subdialecte del català central parlat al Camp de Tarragona i a la Conca de Barberà. Relatiu o pertanyent al tarragoní. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és l'església principal d'un bisbat, seu del bisbe o de l'arquebisbe amb el capítol. La basílica catedral de Tarragona. Església catedral. Catedralici [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona i estès probablement fins a la Conca de Barberà i el Penedès. Relatiu o pertanyent als cossetans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc. El rei resideix a la capital. El fill gran té el seu domicili a Tarragona, però resideix sis mesos a Castelló. En ell resideix la suprema autoritat. Algú, estar-se en el lloc on exerceix una funció. Els bisbes resideixen a llurs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda que valia un dotzè de pesseta. Panet que costava un dotzè de pesseta. Mesura de capacitat per a oli, igual a 4 quartans i equivalent a 52 litres al Camp de Tarragona. Corda de quatre caps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perxa flexible fixada al dalt d'un tramvia elèctric que toca pel seu extrem superior, on porta una politja o corró, el cable conductor suspès al llarg de la via i serveix per a transmetre el corrent elèctric al motor del tramvia. Troleibús . Havia agafat sovint el tròlei de Reus a Tarragona. [...]