FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar el vol. Arrencar el plor, la suor. Arrencar el bull. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a, començar bruscament l'acció indicada per aquell infinitiu. Arrencar a volar, a córrer. Arrencar a plorar, a suar. Un animal, un vehicle, iniciar el moviment de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una gran pèrdua de sang. Pujar-li a algú la sang o les sangs al cap. Per convèncer-lo, per fer-li-ho entendre, vaig haver de suar sang. sang adusta Sang pobra en sèrum. sang arterial Sang oxigenada i purificada que circula per les artèries i arriba als capil·lars [...]
verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar, com ara crear, canviar, lloar, suar, porten dièresi:
cre-ï, cre-ïs, cre-ï, cre-ïn
can-vi-ï, can-vi-ïs, can-vi-ï, can-vi-ïn (noteu que amb el grup ii la dièresi es posa en la segona i)
llo-ï, llo-ïs, llo-ï, llo-ïn
su-ï, su-ïs, su-ï, su-ïn
2. La i de les [...]
v intr 1 suar. 2 fig [exudar] suar. La pared suda, la paret sua. 3 [trabajar] suar. 4 sudar a chorros (o a mares, o a todo sudar) fam suar a raig fet, suar la cansalada (o el sagí, o la carcanada). v tr 5 suar. 6 fig suar. Sudar el empleo, suar la col·locació. 7 sudar la gota gorda (o el quilo, o [...]