FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa principalment una relació de possessió, pertinença, origen d'acció, etc. Cas genitiu. genitiu absolut Construcció grega constituïda per un substantiu declinat en genitiu i un verb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a denotar que l'acció expressada pel verb és deguda a una persona indeterminada. Es va sentir un soroll estrany. Es van sentir uns crits esgarrifosos. És emprat per a denotar que l'acció expressada per un verb transitiu recau sobre la persona o la cosa designades pel subjecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, indefinits, neutres. Mot d'aquesta categoria. pronom afix Pronom feble unit al verb. pronom feble Pronom inaccentuat que va immediatament al davant o al darrere del verb. pronom fort Pronom accentuat que ocupa la posició de subjecte o de complement. pronom personal Pronom que es refereix a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
significació d'un altre constituent, del qual depèn i respecte al qual tendeix a ocupar posicions adjacents. Constituent que realitza aquesta funció sintàctica. Complement de nom. Complement verbal. Complement d'una preposició. complement agent Complement del verb passiu que és [...]
