FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament en forma de flor. Corona de florons. Adorn pintat o esculpit posat al centre d'un sostre o en un altre lloc semblant. Fet, mèrit, títol, etc., que dona esplendor a algú o a alguna cosa. Era el més bell floró de la seva corona, una de les seves més belles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ensorrar-se. El sostre del menjador està madur. Que ja no és jove, s'aplica a una persona. Un home madur, una dona madura. Que ha pervingut a un desenvolupament psicològic propi dels adults. Una persona madura. Un caràcter madur. Aquesta criatura és molt madura per la seva edat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit orifici, gairebé imperceptible, especialment en una membrana animal o vegetal. porus aerífer Porus delimitat per unes quantes cèl·lules, existent al sostre de les cambres aeríferes de les hepàtiques, visible amb una lupa. porus areolat Perforació de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
síl·laba que precedeix el nucli. Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics. Finalment, el Govern va anunciar un règim d'obertura. Solució de continuïtat que permet l'entrada, espai obert en un mur, en un sostre, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'un llibre. coberta vitel·lina Membrana vitel·lina. Part exterior del sostre d'un edifici. El nou mercat no trigarà a estar llest: ja fan la coberta. Plataforma horitzontal que clou el buc d'una nau o el divideix en compartiments sobreposats. Part externa del pneumàtic que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (una cosa) a una altra, lligant-la-hi, clavant-la-hi, perquè no se'n pugui separar. Va fermar la corda a una biga del sostre. Lligar amb una corda, una cadena o un altre lligam (una bèstia) a una anella, estaca, etc., perquè no pugui fugir. Fermar la mula a un arbre. Hem [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és d'una alçària petita, inferior a l'ordinària. Un home baix. Una casa baixa. Una habitació baixa de sostre. El Canigó és més baix que el Puigmal. baix de sostre D'escassa intel·ligència, de concepció escarransida. Que és o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vertical de mineral que hom ha deixat per tal d'evitar l'esfondrament del sostre d'una sala. En alp., contrafort o esperó rocós i vertical, destacat com una torre, aferrat a la paret d'escalada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Salt brusc d'una persona o un animal. Feia uns bots que tocava al sostre. El llop es va tirar d'un bot sobre l'ovella. a bots i empentes Precipitadament. Les coses no es poden fer a bots i empentes, que després tot surt malament. d'un bot [o en un bot] Ràpidament, en un instant [...]
