FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Novè mes del calendari lunar islàmic durant el qual els musulmans han d'abstenir-se de menjar, de beure, de fumar i de mantenir relacions sexuals durant les hores de llum. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliçó del martirologi romà en què estan escrits els noms i els fets dels sants de cada dia. Primer dia de cada mes segons el calendari romà antic. calendes gregues Temps que no vindrà mai. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de conformitat o correspondència entre dues o més coses, acord. La concordança dels testimoniatges. Haver-hi, no haver-hi, concordança. Establir la concordança del calendari julià i del calendari gregorià. [usat generalment en pl.] Índex alfabètic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no cessa mai, que dura sempre o per un temps il·limitat. En aquella regió regna una primavera perpètua. La regió de les neus perpètues. Calendari perpetu. Vitalici 1. Secretari perpetu de l'Institut. Per tota la vida, que dura tota la vida. Ha estat sentenciada a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia. Part de l'ofici diví que es deia abans de les vespres. En el calendari romà, el novè dia abans dels idus. Impost pagat en cereals, consistent en la novena garba, un cop separada la desena del delme. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjectura del que s'ha d'esdevenir treta de certs senyals. Pronòstic del temps. Amic de fer pronòstics. Presagi . Això és un mal pronòstic. Calendari o almanac en què es pronostica el temps que farà en les diverses èpoques de l'any i que inclou a vegades [...]
