FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a fondre. Refondre metalls. Refer enterament (un discurs, una comèdia, etc.) donant-li nova forma i disposició. Eliminar, allisar, planejar, (les parts sobreres resultants de tota mena d'encolades o d'aplacats). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall de la família del platí, al qual s'assembla, de color blanc grisenc, insoluble en els àcids i difícil de fondre (símbol, Rh; nombre atòmic, 45; pes atòmic, 102,91). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura escultòrica en tres dimensions que representa una persona o un animal. Una estàtua de marbre, de bronze. Una font ornada d'estàtues. Una estàtua jacent. Van alçar una estàtua en honor d'aquella artista. Fondre, modelar, esculpir, una estàtua. Immòbil [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirall circular còncau que reflecteix els rajos calorífics que hi incideixen paral·lelament al seu eix fent-los convergir en un focus en què es produeix una calor capaç d'inflamar, fondre, vaporitzar, una substància que s'hi hagi posat. Allò que dona la imatge d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fondre o de fondre's; l'efecte. Les lleis de la fusió. Temperatura de fusió. La fusió d'una roca. Unió de partits, idees, interessos, etc., que abans eren distints, estaven en pugna. Agrupació d'empreses per a formar una nova unitat econòmica. Procés [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas de material refractari usat per a fondre i calcinar substàncies que requereixen un alt grau de calor. Part inferior dels forns de cup on es recull, per gravetat, el metall fos i l'escòria en capes separades. Vas petit en què es posa oli i un o més blens i serveix de llum [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que roba. Un lladre de professió. Un lladre de camí ral. És un lladre de gallines. Cos que, interposant-se entre el motlle i el paper, impedeix l'estampació. Tros de ble que crema malament i fa fondre irregularment un ciri, una espelma, etc. Dispositiu de connexió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, desempallegar-se. Desfer-se algú del feix, del farcell, que duia. Desfer-se d'un prejudici. Desfer-se d'un importú. Desfer-se d'un enemic. Desfer-se d'algú, matant-lo. Fondre, dissipar, dissoldre, reduir a miques. El sol desfà la neu. El ponent ha desfet els núvols. Desfer en aigua un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'obtenir una flama ben definida i de temperatura alta, que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre'l. bufador de plasma [o bufador de laboratori] Bufador per a aconseguir temperatures superiors a 4.200 °C i que poden arribar a 50.000 °C, en què [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que, en contacte amb l'aire, s'altera superficialment i es torna gris (símbol, Pb; nombre atòmic, 82; pes atòmic, 207,2). Un canó de plom. Fondre plom. ésser un plom [o ésser com un plom] Ésser molt pesat. Pes [...]
