1 1 f. [AN] [DR] [HIG] [LC] Parentiu, per matrimoni, d'un cònjuge amb els parents de l'altre cònjuge. 1 2 f. [DR] En dret canònic, impediment diriment que resulta del parentiu d'afinitat en línia directa. 1 3 [AN] [LC] afinitat espiritual Parentiu espiritual entre els padrins i el fillol. 2 1 f. [LC] Parentiu, proximitat o acostament entre persones o coses que concorden, s'assemblen, tenen connexió en molts punts. L'afinitat d'una llengua amb una altra, del català amb el provençal. L'afinitat d'una ciència amb una altra. La menestralia mostrà la seva afinitat amb la causa pagesa. 2 2 [SO] afinitat electiva Interacció que s'estableix entre diversos fenòmens socials que, sense pressuposar una relació causal, fa que convergeixin cap a objectius semblants. 2 3 [EL] [QU] afinitat electrònica Tendència que manifesta un àtom a guanyar electrons. 2 4 [MD] afinitat morbosa Afinitat entre dues o més malalties que poden coexistir o succeir-se i en què l'una facilita la contracció de l'altra. 2 5 f. [QU] Tendència d'una mescla de substàncies a reaccionar químicament a temperatura i pressió constants. 2 6 f. [MT] En mat., transformació del pla o de l'espai que conserva l'alineació i el paral·lelisme.
