1 1 v. tr. [LC] Posar en un rang o classe inferior. 1 2 v. tr. [LC] Posar en un estat de dependència a allò que és d'un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions. 1 3 v. tr. [LC] Fer dependre de l'acompliment d'alguna cosa. Heu de subordinar l'activitat que proposeu al consentiment del director. 2 1 v. tr. [FL] Enllaçar mitjançant subordinació (una oració o un sintagma) amb l'oració o el sintagma de què depèn. La conjunció que subordina l'oració completiva a la principal. 2 2 v. intr. pron. [FL] Una oració o un sintagma, enllaçar-se mitjançant subordinació amb l'oració o el sintagma de què depèn. Aquesta oració se subordina a la principal.
