Resultats de la cerca frase exacta: 30

1. pertorbar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar confusió o desordre físic o mental (en algú). Torbar la quietud, l'assossec, (d'algú). Certes lectures pertorben l'ànim. Les lluites polítiques pertorbaren la ciutat. Introduir una irregularitat (en alguna cosa). Desviar del seu curs natural. L'atracció d [...]
2. pertorbar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
3. pertorbar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr perturbar.  [...]
4. pertorbar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 torbar contorbar, alterar l'ordre. alterar desorganitzar trastornar desordenar capgirar, pertorbar l'ordre de les coses. 2 Provocar un desordre mental. testavirar destemptar trastornar commoure contorbar, alterar l'ànim. atordir(fig.) fer perdre el cap 3 Fig. agitar. Manuel Franquesa i [...]
5. pertorbable
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot pertorbar. [...]
6. quietud
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de quiet, absència d'agitació, d'excitació, de tropell, etc. La quietud de la nit. El malalt necessita quietud. Pertorbar la quietud pública. [...]
7. atordir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertorbar els sentits (d'algú) per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. Fer perdre (a algú) la serenitat, la presència d'esperit, el cap. [...]
8. pertorbació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pertorbar; l'efecte. Una pertorbació política, econòmica. Una pertorbació atmosfèrica. Efecte sobre el moviment de dues masses en interacció gravitatòria, causat per altres masses o altres efectes no considerats. Neptú va ser descobert per les [...]
9. atabuixar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
10. concòrdia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'harmonia que resulta de l'acord dels sentiments, de les idees, etc., entre dues o més persones. Viure en concòrdia. Concòrdia en el matrimoni. Establir, mantenir, la concòrdia. Pertorbar la concòrdia. La concòrdia regna en el país. Acord per [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>