reemplaçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Entrar en lloc d'altri en un càrrec, dignitat, etc. Cp. reemplaçar, substituir, heretar 2 (succeir-sepron.). Venir després de l'una l'altra (Alc.) seguir-se. Seguir-se dues coses, succeir l'una després de l'altra. entreseguir-se venir darrere 3 esdevenir-se. Manuel Franquesa i [...]

L'expressió servidor o un servidor, que s'acostuma emprar per a substituir jo, sembla molt cortès, però en realitat és molt servil i té un sabor excessivament medieval. Es pot suplir en certs casos per aquí. Ex.: Ricard Casamitjana? —Aquí! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 reemplaçar substituir remudar(usat esp. com a pron., anar rellevant-se dos o més en un treball, etc.) subrogar, posar una persona en el lloc d'una altra. 2 alliberar, dispensar. remoure. Va ésser remogut del seu càrrec. 3 Posar de relleu. realçar recalcar subratllar 4 Fig. exaltar [...]

substituir fer de. Ara el fill gran li fa de pare, reemplaça el pare. servir de suplantar(->), reemplaçar algú en un càrrec, etc., traient-l'en deslleialment. subrogar, posar algú en lloc d'un altre. rellevar, reemplaçar algú per breu temps. representar, reemplaçar algú en una festa, en una [...]

1 v. tr. El sentit literari de fotre el tenim documentat en un text dels Usatges (s. XIII), en el sentit de fornicar amb la muller d'un altre. Qui occiurà son senyor... o li fotrà sa muller o li toldrà sa muller o son castell... En la major part dels casos, fotre es pot substituir per fúmeri [...]

, es pot substituir per haver. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. Perquè no et coneguin has d'estrafer la veu. substituir reemplaçar variar, canviar parcialment. diversificar regenerar(en sentit moral) subvertir, canviar violentament, destruint l'ordre establert, les lleis, etc. tombar. És un home de conviccions: no el tombaràs pas. deformar, canviar la [...]