FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat, una persona. Les prerrogatives de la corona. Facultat important o privativa d'alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. Usar de cruel senyoria. Sota la senyoria dels comtes. Tractament honorífic donat al senyor, a certes persones d'alt rang. Vostra Senyoria. Vostra Senyoria Il·lustríssima. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a una cosa) autenticitat, autoritat, amb proves, amb atestacions, amb formalitats requerides per la llei, etc. Provar l'autenticitat (d'una cosa). Una persona legalment autoritzada, legalitzar (un acte jurídic) per tal que tingui plens efectes jurídics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més independent de l'autoritat, de l'administració, centrals. És convenient que els estats es descentralitzin. Fer cessar d'estar concentrat en un únic lloc. Volen descentralitzar la indústria i repartir-la per tot el territori. Descentralitzar el poder. [...]