1.
haure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. haver². [...]
arrossinat -ada
adj. [LC] [AGR] En molt mal estat, decaigut, ple de xacres per l'edat, les malalties, els contratemps, en mala situació per revessos de fortuna, etc. Un cavall arrossinat. Aquella família va de mal en pitjor: estan arrossinats. Un vell arrossinat. |
2.
haure
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
3.
haure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr reg → heure [...]
|
4.
descanviar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (una moneda, un bitllet), i rebre, en bescanvi, una quantitat equivalent al seu valor en monedes o bitllets més petits. Per pagar el metro hauré de descanviar aquest bitllet. [...]
|
5.
palada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de gra, de terra i d'altres materials de dimensions petites que es pot agafar d'un cop amb una pala. Amb quatre palades hauré tapat tots els sots. a palades En abundància. Despendre el diner a palades. Cop de pala. Moviment que, en vogar, es fa amb el rem estant la seva pala [...]
|
6.
pedaç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de roba cosit a un vestit o a una peça de roba qualsevol per tapar un forat. Tens un forat a les calces: t'hi hauré de posar un pedaç. Un pedaç de la mateixa roba. No el guarirem del tot, però mirarem de posar-hi un pedaç. Drap 2. Tros de la pela d'un suro [...]
|
7.
haver 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hauré acabat aquesta feina, en començaré una altra. [ind. pr. 1 he de o haig de] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, denota l'obligació que s'acompleixi l'acció expressada per aquell infinitiu. Hem de sortir a les vuit, abans no es faci fosc. [ind [...]
|
8.
estelada (bandera)
Font
Fitxes de l'Optimot
té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya. Per exemple:
El passeig de Gràcia era un mar d'estelades.
Tinc l'estelada tan gastada que aviat n'hauré de comprar una de nova.
[...]
|
9.
'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
|
10.
Accent diacrític: més o mes?
Font
Fitxes de l'Optimot
'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
[...]
|