FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina que estudia l'estructura i l'evolució d'una llengua principalment per mitjà de l'anàlisi i la interpretació de textos i llurs relacions amb les cultures on s'han originat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de judicar el valor de les coses. Secció d'una universitat a la qual correspon una branca general del coneixement. Facultat de medicina, de farmàcia, de ciències, de filologia, de dret, de teologia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar validesa acadèmica en un país, en una institució, en una facultat, en una secció, (a estudis aprovats en un altre país, en una altra institució, etc.). Li han convalidat el títol de llicenciat en filologia que va obtenir a la Universitat d'Oxford. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Origen, filiació, d'un mot. Cercar l'etimologia de bellugar. Branca de la filologia que estudia les etimologies dels mots i llur evolució formal i semàntica. etimologia popular Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d'origen diferent però que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
elemental per a iniciar-se en l'aprenentatge d'una disciplina, d'una tècnica, etc. Mètode de piano, de lectura, de càlcul. mètode integral Mètode de les escoles modernes de filologia i de lingüística estructural que pretenen d'estudiar un fenomen [...]