Fitxa 5824/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la interlocutòria
Resposta
Definició
En dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es
distingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i
sentències.
La interlocutòria és una resolució judicial motivada que decideix una
incidència en un procés i no les qüestions de fons, que han d'ésser resoltes
per mitjà de sentència.
D'acord amb l'article 206 de la
Llei d'enjudiciament civil, les interlocutòries decideixen
sobre recursos contra provisions, l'admissió o la inadmissió de la demanda, la
reconvenció, l'acumulació d'accions, pressupòsits processals, l'admissió o la
inadmissió de la prova, l'aprovació judicial de transaccions i convenis,
anotacions i inscripcions del registre, mesures cautelars, nul·litat o validesa
de les actuacions o qualssevol qüestions incidentals o que posen fi a les
actuacions d'una instància o un recurs abans que en conclogui la tramitació
ordinària.
Pel que fa al terme per designar aquest document, la Resolució de 3 d'abril
de 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC
núm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma interlocutòria (en
castellà, auto).
Criteris generals de redacció
Per a la redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits
establerts per la legislació vigent:
- articles 245 i 248 de la Llei orgànica del poder judicial
- articles 206 i 208 de la Llei d'enjudiciament civil
- article 141 de la Llei d'enjudiciament criminal
Segons l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial, les interlocutòries sempre han de ser motivades i han de contenir, en paràgrafs separats i numerats, els fets i els fonaments de dret en què es basi la part dispositiva o la decisió subsegüent. També han d'incloure el lloc i la data en què s'adopten i la indicació del tribunal que les dicta.
A més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal tenir en compte que la redacció ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.
Pel que fa al tractament personal de l'emissor, ha de ser el de primera persona del singular o del plural, segons que es tracti d'un jutge o una jutgessa, o d'un tribunal.
Parts de la interlocutòria
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la interlocutòria són els següents:
1. Identificació del jutjat o del tribunal
En aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que
emet el document.
2. Identificació del procediment
En aquest apartat es fa constar el tipus de procediment i la referència de les
actuacions.
3. Identificació de les parts litigants o de les persones interessades
Cal fer constar la identificació de les parts litigants o de les persones
interessades en el procediment, i els noms dels procuradors, si escau.
Aquesta informació també pot aparèixer a l'apartat Fets.
4. Títol
Serveix per fer constar que el document és una interlocutòria.
5. Nom del jutge o la jutgessa, o dels membres del tribunal
S'ha d'indicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el
tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent o la ponent.
Es pot fer servir la fórmula següent: Jutgessa: Sra. Joana Puig i Mirta.
6. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
7. Fets
Aquest apartat pot tenir com a encapçalament Relació de fets o,
simplement, Fets.
En paràgrafs separats i numerats, s'han de consignar les pretensions de les
parts i els fets en què les fonamenten, que han d'haver estat al·legats
oportunament i han d'estar enllaçats amb les qüestions que cal resoldre.
En el cas que només s'hi hagi de fer constar un fet, es pot introduir amb
l'expressió Únic.
8. Fonaments de dret
Amb l'encapçalament Fonaments de dret, Fonaments jurídics o Raonaments
jurídics, s'han de donar les raons i fonaments legals que s'estimin
procedents per a la decisió que s'hagi de dictar i s'han de citar les lleis o
doctrines que es considerin aplicables al cas.
Aquest apartat s'ha de redactar en paràgrafs separats i numerats. En el cas que
només hi hagi un fonament de dret, es pot introduir amb l'expressió Únic.
9. Part dispositiva
És la part resolutòria del document. Si la decisió afecta més d'una qüestió, és
convenient utilitzar paràgrafs independents i numerats.
Aquest apartat s'encapçala amb l'expressió Part dispositiva o amb una
forma conjugada del verb disposar; per exemple:
PART DISPOSITIVA
Convoqueu els senyors...
DISPOSO:
Desestimar...
DISPOSEM:
1. Denegar la sol·licitud...
2. Notificar aquesta resolució a...
En la redacció de la part dispositiva es pot utilitzar la primera persona
(referida al jutge, la jutgessa o el tribunal), en paràgrafs introduïts amb
verbs com ara resolc, ordeno, acordem o autoritzem;
per exemple: resolc que es convoqui..., ordeno que es comuniqui..., acordem
trametre... o autoritzem el trasllat...
Pel que fa a les persones que han d'acomplir el que s'ha decidit, s'utilitza la
segona persona del plural (Disposo: Que registreu..., Disposem: Que
notifiqueu...), o bé, tenint en compte que poden aparèixer decisions que
afectin subjectes diferents, es poden fer servir formes impersonals com ara Disposem:
Que es comuniqui...
10. Fórmula final i signatures
D'acord amb l'article 204 de la Llei d'enjudiciament civil, les resolucions judicials les signa el jutge o la jutgessa o tots els magistrats i s'han d'autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial.
En
castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es
redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y
firma S. S., doy fe), però sobta que el nucli del document tingui com a
emissor el responsable de la interlocutòria (el jutge, la jutgessa o el
tribunal) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor
el secretari o secretària, sense cap indicació formal per remarcar el
canvi d'emissor.
Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de reduir aquesta fórmula a En dono fe. (o Davant meu,), i situar-la davant la signatura del secretari o la
secretària.
Així ho disposo i ho signo.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
Així ho manem i ho signem.
A sobre de les rúbriques del jutge, la jutgessa o els membres del tribunal i del secretari o la secretària, s'hi consignen els càrrecs.
11. Diligència
El fet que hi aparegui aquest apartat depèn del contingut de la resolució. La diligència és una nota que serveix per acreditar que s'ha executat el que s'ha decidit en la interlocutòria.
També serveix per notificar la resolució i, d'acord amb l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil, per indicar si la resolució és ferma o si s'hi pot presentar algun recurs en contra, amb expressió, en aquest últim cas, del recurs que sigui procedent, de l'òrgan davant el qual s'ha d'interposar i del termini per recórrer-hi.
Classificació
Categoria
Convencions
.Disseny de documents
Fitxes relacionades
