1.
substantiu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-iva adj 1 filos sustantivo (o substantivo) -va. adj i m 2 gram sustantivo (o substantivo) -va. [...]
|
2.
galant
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [obsequiós] galante, obsequioso -sa, atento -ta. 2 [amorós] galante. Històries, aventures galants, historias, aventuras galantes. 3 [una dona] galante. 4 [anteposat al substantiu] gran, magnífico -ca, excelente. Un galant minyó, un gran muchacho. 5 de primera, notable. És un galant lladre [...]
|
3.
valent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 valiente, valeroso -sa. És una dona molt valenta, es una mujer muy valiente. Un gest valent, un gesto valiente. 2 [anteposat al substantiu] [gran] valiente, gran. És un valent pocavergonya, es un gran sinvergüenza. 3 a la valenta [amb gran voluntat] a pecho. 4 a la valenta [amb seriositat [...]
|
4.
bon
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [forma que pren bo davant un substantiu o infinitiu] 1 buen. Un bon home, un buen hombre. 2 fer (o ésser) de bon ser bueno de (o para). Aquest pastís fa de bon menjar, este pastel es bueno de comer. [...]
|
5.
seu 3
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-eva (o seua) adj pos de 3a pers 1 [d'ell, d'ella] suyo -ya. Un germà seu, un hermano suyo. 2 [de vostè] suyo -ya. Senyor Roca, ha vingut aquell amic seu, señor Roca, ha venido aquel amigo suyo. 3 el seu, la seva [davant de substantiu] su. La seva mare i el seu pare, su madre y su padre. pron pos [...]
|
6.
somiar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 soñar. He somiat que queia daltabaix d'un balcó, he soñado que me caía de un balcón. 2 [davant de substantiu o d'infinitiu] soñar con. He somiat el meu pare, he soñado con mi padre. 3 [desitjar] soñar con. Somiava poder tenir una caseta vora la mar, soñaba con poder tener una casita cerca [...]
|
7.
senyor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [distingit] señor -ra. Un abric molt senyor, un abrigo muy señor. 2 [anteposat al substantiu] fig [gran, considerable] señor -ra. S'ha comprat un senyor cotxe, se ha comprado un señor coche. m 3 señor. El senyor del tercer, el señor del tercero. 4 [amo, títol, terme de cortesia] señor. Hi [...]
adj 1 [distingit] señor -ra. Un abric molt senyor, un abrigo muy señor. 2 [anteposat al substantiu] fig [gran, considerable] señor -ra. S'ha comprat un senyor cotxe, se ha comprado un señor coche. m 3 señor. El senyor del tercer, el señor del tercero. 4 [amo, títol, terme de cortesia] señor. Hi és el senyor?, ¿está en casa el señor? 5 [marit] esposo, marido. 6 a tot senyor, tot honor a tal señor, tal honor. 7 benvolgut senyor [en cartes] estimado (o apreciado) señor. 8 comportar-se com un senyor comportarse como un caballero (o un señor). 9 com un senyor como un señor, a lo gran señor. 10 distingit senyor [en cartes] muy señor mío. 11 ésser senyor dels seus actes ser señor de sus actos. 12 ésser un (o tot un) senyor ser un (o todo un) caballero (o señor). 13 fer el (o presumir, o tenir aires, o donar-se-les) de (o de gran) senyor dárselas (o echárselas) de señor, tener aires de gran señor. 14 senyor [davant nom propi masculí de persona] señor, don. Senyor Jaume, señor (o don) Jaime. 15 senyor [en majúscula] [en cartes] Señor Don. Senyor Josep Llinaví, Señor Don José Llinaví. 16 senyors i senyores señoras y caballeros (o señores). f 17 señora. Una senyora elegant, una señora elegante. 18 [mestressa, títol, terme de cortesia] señora. 19 [muller] señora, esposa. 20 senyora [davant nom propi femení de persona] señora, doña. Senyora Carme, señora (o doña) Carmen. 21 senyora [en majúscula] [en cartes] Señora Doña. 22 nostra Senyora [la Mare de Déu] Nuestra Señora, la Virgen, la Madre de Dios. 23 senyora i majora dueña y señora, ama y señora. |
8.
en 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
catedral. Dels teus germans, no en conec ni els noms, de tus hermanos no sé ni sus nombres. 5 [reemplaça un complement introduït amb la prep de] [no se traduce]. No te'n recordes?, ¿no te acuerdas? Però que no te n'adones?, ¿pero no te das cuenta?6 [reprodueix un substantiu pres en sentit partitiu i emprat [...]
|
9.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de [...]
|
10.
mal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [sempre anteposat al substantiu] malo -la, mal [delante de substantivo masculino]. Mala notícia, mala noticia. És un mal home, es un hombre malo (o un mal hombre). El peix fa mala olor, el pescado despide mal olor (o un olor malo). 2 [en expressions de maledicció] mal -la. Mala bèstia!, [...]
|