FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas sepulcral. Cementiri. Canyet. Armari de la cuina, bastit amb plafons de tela metàl·lica, on es guardava la carn. Gerra per a guardar la carn salada. Piló per a tallar la carn. Gírgola de bruc. carner bord Fals carlet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument, peça, etc., en forma de mitja lluna. Eina de cuina per a tallar i capolar la carn, que consisteix en una làmina que té el seu costat tallant corbat enfora i està proveïda d'un o dos mànecs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que per un cap té una punta i per l'altre, un tall horitzontal i estret, que serveix per a remoure la terra, tallar branques, etc. anar com una pioixa Anar molt brut, desendreçat, amb el cabell embullat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta de formes diferents que serveix per a capolar carn, tallar llenya, etc. Eina emprada pels sabaters consistent en un bloc de fusta quadrangular acassolat d'un costat, que serveix per a picar-hi la sola. Persona grossa i malgirbada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retirar-se d'un lloc, especialment un cos de tropes davant l'enemic. Operar la retirada en bon ordre. Tallar la retirada. La retirada de les aigües. Semblança 1 1. L'Antoni i el seu cosí s'assemblen, tenen una retirada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una fulla d'acer proveïda d'una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, que serveix per a tallar fusta, pedra, metalls, ossos, etc., imprimint-li un moviment de vaivé. Serra de mà, serra manera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peça de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusió, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursió l'ha ben capolat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'eixamplar; l'efecte. Roba sobrant que es deixa sense tallar en fer les costures d'una peça de vestir a fi, si després convé, de poder-la eixamplar. donar eixamples Donar llibertat d'acció, no imposar limitacions. fer eixamples Eixamplar un espai llevant-ne [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer refilets. Certs ocells, cantar. Els rossinyols refilaven entre les bardisses. Refilar com un canari. Cantar com un ocell. Fer acabar en punta. Refilar-se els bigotis. Tallar finament (un llibre, paper, etc.). Picar (els cèrcols de les botes), per fixar-los fortament, amb el refilador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tallar o afaitar una porció de cabell a la coroneta del cap de manera que hi resti un clap rodó sense pèl. El mateix clap. Cerimònia oficiada pel bisbe que introduïa a la clerecia un candidat als ordes menors. Conferir la tonsura. Rebre la tonsura. [...]
