En català, cal distingir el prefix super- de l'adjectiu i adverbi súper. Generalment, el prefix super-, amb un valor intensificador que destaca el grau superior de la paraula a la qual s'adjunta, forma mots com superpotència, supersònic, superabundar, etc. Ara bé, col·loquialment, aquest prefix també s'usa amb una intenció hiperbòlica. Així, si es diu que algú és una superàvia es vol expressar que és una àvia que té molt bones qualitats. Altres exemples de noms o adjectius poden ser superheroi, superpoders, superfesta, superinteressant, superbé, superfí, superbò, superfàcil, superelegant, etc. Per exemple:

L'esplai va muntar una superfesta a la plaça.
Avui hem menjat un arròs superbò.

Col·loquialment, també s'usa l'adjectiu súper acompanyant un nom amb el qual pot concordar en nombre. Seguint l'ordre habitual, aquest adjectiu se sol situar darrere del nom. Per exemple:

Va ser una festa súper!
Han llogat un apartament amb unes vistes súpers.
Les teves vambes noves són súper!

Els nanos s'ho han passat súper al parc!