FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe d'animals urocordats, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, en forma de bota de fusta, que es nodreixen de microorganismes planctònics. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument aeròfon de fusta, de so agut, amb un tub cònic i llengüeta doble, semblant a la xeremia. Instrument medieval de doble llengüeta, de so més suau que la xeremia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, del qual s'aprofita la fusta. Fusta de lauan, emprada en ebenisteria i comercialitzada com a caoba de les Filipines. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tub estret que s'eixampla lleugerament a l'extrem inferior, proveït d'un tudell amb doble llengüeta de canya. Oboista. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles pinnaticompostes, originari de l'Àfrica tropical, que proporciona fusta i un bàlsam (Gossweilerodendron balsamiferum). Fusta de tola emprada en ebenisteria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ninot de fusta, amb un escut i un fuet a l'extrem, que, en certs jocs, el jugador ha de colpejar procurant esquivar el fuet. Persona aturada, inútil, que fa nosa. [...]
