Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.098
|
81.
Règim verbal de felicitar / felicitar l'aniversari a algú o felicitar algú per l'aniversari?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb felicitar és transitiu i porta un complement directe de persona. Per exemple: Felicita l'àvia pel seu aniversari, El felicitem pel premi.
No és adequat fer servir aquest verb amb un complement directe que no sigui de persona. Així, no s'ha de dir Et felicito l'aniversari, sinó que cal [...]
|
|
82.
Accentuació en mots derivats per prefixació i compostos: superfí, superbò, usdefruit
Font
Fitxes de l'Optimot
d'un compost passen a dur accent, si cal:
contrapès
i
sobrepès
(pes),
exprès
(pres),
ultrasò
(so),
superfí
o
extrafí
(fi),
superbò
(bo),
entrenús
(nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs
(gros).
Els mots compostos perden l'accent del primer formant:
fisicoquímic
(físic),
concavoconvex [...]
|
|
83.
atrevir-se (règim verbal) / atrevir-se, gosar, veure's amb cor
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb atrevir-se és intransitiu pronominal i regeix la preposició a per introduir el verb en infinitiu que el complementa. Per exemple:
En Xavier no es va atrevir a entrar a l'habitació.
Ella no s'atreveix a telefonar-li a partir de les deu.
En canvi, no és recomanable la construcció [...]
|
|
84.
Complement directe introduït per la preposició a / Quantificadors en funció de complement directe: no veig ningú o no veig a ningú?
Font
Fitxes de l'Optimot
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.
Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:
1. Quan el complement directe és [...]
|
|
85.
'No l'han deixat parlar' o 'No han deixat que parli'? / 'Vaig veure'l fugir' o 'Vaig veure que fugia'? / Alternança d'infinitiu i subordinada amb la partícula 'que' amb 'fer' i 'deixar' i els verbs de percepció
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
|
|
86.
Essa inicial en compostos cultes i derivats per prefixació / Duplicació de s- a inici de mot?
Font
Fitxes de l'Optimot
, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.
Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:
1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).
2 [...]
|
|
87.
Infinitius acabats en -er àton i imperatius acabats en -es àton / coneixe't, convence-us, digue-li, vulgue-ho
Font
Fitxes de l'Optimot
següents:
1. Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un infinitiu de la segona conjugació acabat en -er àton (com ara conèixer, convèncer, empènyer, merèixer, néixer, córrer, etc.), en els registres informals se sol ometre la -r final de l'infinitiu. En aquests casos, l'infinitiu perd l'accent. Per [...]
|
|
88.
u o un? / un d'agost o u d'agost?, oferta de dos per u o oferta de dos per un?
Font
Fitxes de l'Optimot
D'una banda, la forma u pot qualificar un nom indicant ordre d'aparició, de col·locació o de successió, com a sinònim de primer. Per exemple:
l'any u després de Crist (i no l'any un després de Crist)
el dia vint-i-u de març (i no el dia vint-i-un de març)
el segle u abans de Crist (i no el segle [...]
|
|
89.
Es pot dir com perquè i com per en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, de vegades, en registres col·loquials s'utilitza el mot com davant de la preposició final per (o per a) o la conjunció perquè, aquesta construcció no és pròpia dels registres formals. Per exemple:
No s'ha anunciat prou perquè se'n puguin assabentar (i no No s'ha anunciat prou com [...]
|
|
90.
autoritzar (règim verbal)
Font
Fitxes de l'Optimot
porta un complement directe de persona seguit d'un altre complement, que pot ser un infinitiu introduït per la preposició a o una oració amb la conjunció que. Per exemple:
Autoritzo la meva filla a sortir d'excursió.
Autoritzo la meva filla que surti d'excursió.
[...]
|
