FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d'una cosa o d'una persona). No cobejaràs la riquesa del proïsme. Una cosa és cobejar moneda i altra saber-la usar. Cobejar de fer una cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent literari castellà, concreció del conceptisme teoritzada a partir dels escrits de Góngora. Afectació de l'estil que defuig l'expressió natural dels conceptes i es plau a usar mots estranys, girs forçats, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tornar a algú, especialment a l'enemic, dany per dany, injúria per injúria, etc. Van usar represàlies contra els habitants del poble. S'han suspès les exportacions en represàlia per l'assalt a l'ambaixada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. Usar de cruel senyoria. Sota la senyoria dels comtes. Tractament honorífic donat al senyor, a certes persones d'alt rang. Vostra Senyoria. Vostra Senyoria Il·lustríssima. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir l'índex (d'un document, d'una obra). Situar (una paraula, un títol, etc.) en el lloc corresponent d'un índex. Crear o usar índexs (en fitxers, matrius, etc., informàtics). Referir per mitjà d'índexs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l'enemic, un adversari, etc. Va emprar l'estratagema de prometre als nois una setmana de vacances. Havien preparat l'estratagema d'usar els vehicles capturats a l'enemic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Homínid extingit, d'aspecte similar als humans actuals però més baix, de capacitat cranial inferior i de mandíbula prominent, capaç de fabricar estris i usar el foc, que visqué a Àfrica, Europa i Àsia de principis a mitjan plistocè (Homo erectus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer funcionar, fer anar, (un instrument) amb la mà o les mans. Manejar l'espasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell. manejar el diner Fer-hi operacions de pagament, de cobrament, etc. saber manejar la ironia Saber-la usar oportunament. saber manejar la llengua Saber-la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de comportar-se de qui no fa sinó allò que convé de fer, de qui no diu sinó allò que convé de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat. Obrar amb discreció. Usar d'un permís amb discreció. No dubtis a contar-li el teu secret: conec la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
abraçar l'antena d'un aparell llatí. Banda o faixa proveïda d'una cadena o corda usada per a estirar l'art. a tot estrop Contínuament i amb intensitat. Usar una cosa a tot estrop. [...]
