FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té el candor, la ingenuïtat d'un infant. [fem. infanta] A la península Ibèrica, fill, descendent, de la casa reial, de sang reial. Soldat de peu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que guarda el tresor d'una església, d'un museu, etc. Persona que guarda i administra els cabals d'una dependència pública, d'un banc, d'una associació, etc. tresorer reial Antic funcionari reial encarregat de l'erari reial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial de la cancelleria reial catalanoaragonesa que substituïa el canceller en cas d'absència d'aquest i l'ajudava quan era present. Oficial reial que presidia el Consell d'Aragó. [...]
