Resultats de la cerca frase exacta: 252

91. principal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
botiga, d'una secció. Pis més baix d'una casa just abans del que s'anomena primer o, si hi ha entresol, el que, pujant, ve després de l'entresol. Flautat 1 . Capital d'una obligació, d'un deute o cens. [...]
92. obligació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom és constret a fer, deute imposat per una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc. La meva obligació és de tornar-li el que m'ha deixat. Complir una obligació. Mancar a una obligació. Les obligacions d'un [...]
93. remissió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de remetre o perdonar; l'efecte. La remissió dels pecats. La remissió d'un deure. No hi va haver remissió: hi vaig haver de restar tot el dia. La remissió total d'un deute. Acció de remetre a la voluntat, al judici, d'altri. Indicació amb què es remet [...]
94. consolidació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de consolidar o de consolidar-se; l'efecte. La consolidació d'un edifici. La consolidació del poder. La consolidació del deute públic. Procés de guarició d'una fractura òssia amb tendència a retornar les propietats primitives a l'os [...]
95. eixugar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'algú Deixar-lo sense diners. Liquidar, pagar totalment, (un deute, un dèficit, etc.).  [...]
96. portador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que porta. Persona que presenta per cobrar-lo un bitllet de banc, un títol del deute públic, etc., pagador a qui el porta i l'exhibeix. al portador Que pot ésser cobrat, negociat, etc., per qui el porti. Xec, taló, accions, al portador. Que alberga i propaga gèrmens [...]
97. satisfer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deute. Satisfer l'import d'un compte. Donar solució (a un dubte, un clam, etc.). Complir (les condicions). Una solució que satisfà les condicions d'un problema. Un valor que satisfà una equació.  [...]
98. descarregar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descarregar d'un impost, d'un deute. Descarregar-se de les seves obligacions de tutor. descarregar la consciència Alleujar-la confessant la culpa. descarregar el cor Deixar desbordar els sentiments. Desmuntar (un castell humà) fins a completar-lo sense fer llenya. Treure (càrrega). [...]
99. exterior
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exteriors d'un país. El deute exterior. Estranger 4. Notícia de l'exterior. Part d'un cos que mira enfora. L'exterior d'un edifici. Aspecte, manera d'anar, etc., d'una persona. No m'agrada l'exterior d'aquesta dona. Conjunt d'espais a l'aire lliure, o els decorats que els representen, on [...]
100. voluntat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sempre vol que es faci la seva voluntat. Fer algú les coses a tota sa voluntat. a voluntat Quan o com hom vulgui. Un deute pagable a voluntat. Pot estrènyer-se o afluixar-se a voluntat. darreres voluntats d'algú Allò que vol que es faci després de la seva mort. tenir [...]
Pàgines  10 / 26 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>