FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que estableix amb un o uns altres una relació, una oposició, etc. terme de polaritat Element lingüístic que requereix un context positiu o negatiu per a poder ésser utilitzat en l'oració. terme d'una preposició Complement d'una preposició. En gram [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. prova negativa Negatiu 4. prova positiva Positiu 3 1. Allò que serveix per a provar o establir la veritat d'una cosa. En som certs: en tenim la prova. Creure una cosa sense prova. Condemnar sense proves. donar prova d'una cosa Demostrar-la amb fets. En aritm., operació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sèrie en què els termes van disminuint. Conjunt ordenat d'elements fonològics que tenen un tret, positiu o negatiu, en comú. Cadena de comunitats vegetals que se succeeixen des d'una comunitat inicial fins a una de final, estable. Conjunt de peces, de màquines, etc., fabricades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
constitucional Conjunt de normes que constitueixen l'Estat i en regulen els trets fonamentals. dret positiu Dret vigent en un moment i en un lloc determinats. dret romà Conjunt de normes que regulaven les relacions jurídiques dels ciutadans de l'Imperi romà. [...]
fa servir sinó que. Per exemple: No vol que li ho facis, sinó que l'ajudis.
Si es reforça el primer membre amb adverbis o locucions com únicament, no solament, no (tan) sols, no només, aleshores tots dos membres tenen valor positiu, i el segon és més emfàtic. Per exemple: No solament era una persona [...]
