51.
atrafegar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afanyar-se en un treball, treballar adeleradament. No t'atrafeguis així: si no l'acabes avui, l'acabaràs demà. [...]
|
52.
despreocupar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deslliurar-se d'una preocupació. T'hauries de despreocupar una mica de la feina; si no, et posaràs malalt. [...]
|
53.
enflorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guarnir amb flors. T'has fixat com s'ha enflorat el jardí d'un dia a l'altre? [...]
|
54.
entremetre's
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, posar-se entre dues o més persones, com a mitjancer, especialment sense que ningú li ho demani. Per què t'hi entremets, si és una discussió de família? Algú, posar-se en assumptes que no són de la seva incumbència. No t'entremetis en aquest [...]
|
55.
esmalucar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer mal als malucs o costats (d'algú, d'alguna bèstia). No voguis tan fort, que t'esmalucaràs. [...]
|
56.
combregar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comitiva que porta el viàtic a un malalt. Ara passa un combregar. Quan passava el combregar t'havies d'agenollar. [...]
|
57.
enraonat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conforme a la raó. Un preu enraonat. Que obra segons la raó. T'hi entendràs: és una gent molt enraonada. [...]
|
58.
estireganyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deformar estirant. No t'estiris més el jersei, que te l'estireganyaràs tot. Si no vigiles, aquest jersei s'estireganyarà. [...]
|
59.
empegueir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torbar-se, avergonyir-se. S'empegueïa de la seva ignorància. T'empegueïes de reaccionar honestament. La Maria s'empegueeix i acota el cap. [...]
empegueir-se
v. intr. pron. [LC] Torbar-se, avergonyir-se. S'empegueïa de la seva ignorància. T'empegueïes de reaccionar honestament. La Maria s'empegueeix i acota el cap. |
60.
enrossir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar ros. Aquesta tintura enrosseix el cabell. Enrossir la carn en coure-la. Esdevenir ros. El cabell se t'ha enrossit. [...]
|