FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument, aparell o màquina que, dotat d'un moviment uniforme, mesura el temps i indica l'hora. Un rellotge de paret. Un rellotge de taula. Un rellotge de butxaca, de polsera. El rellotge del campanar. Un rellotge d'or, d'argent. Han tocat les dotze al rellotge de la catedral. Avançar, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar en penyora. Empenyorar les joies, el rellotge, en una casa de préstecs, en un mont de pietat. Carregar-se de deutes. El comandant s'empenyorà per evitar l'embargament. [...]
