FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
major o menor de 90° respecte de l'horitzó. esfera terràqüia [o esfera terrestre] Globus terraqüi b). Disc graduat dels aparells en què una o diverses busques giratòries indiquen un valor. Esfera d'un rellotge, d'un tacòmetre, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'un i l'altre al pas de l'aire expirat i produeixen la veu. Part propulsora del mecanisme d'un rellotge i d'altres mecanismes semblants. Donar corda a un rellotge, a una joguina, a una capsa de música. Tenir corda un rellotge. Acabar la corda un rellotge. Mentre l'escolteu, no pararà pas [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exàmens. avançar un rellotge Moure'n les busques fent-li assenyalar un temps posterior al que assenyalava. Acostar a l'acabament. Avançar un treball. Fer (un pagament) a algú abans del moment pactat. Em va demanar que li avancés una part del sou. Encara no és oficial [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al moviment de les agulles d'un rellotge. Quarta part de l'horitzó resultant de la divisió que en fan les coordenades determinades pels quatre punts cardinals. Vents del segon quadrant. Instrument que consisteix en un quart de cercle amb pínnules o ulleres, per a mesurar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall preciós, groc, el més mal·leable i dúctil de tots els metalls, molt pesant, inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius (símbol, Au; nombre atòmic, 79; pes atòmic, 196,97). Una moneda, un anell, un rellotge, d'or. Una barra, un full, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les hores. Línies horàries d'un rellotge de sol. Reglament de les hores de sortida i arribada de trens, autobusos i altres vehicles de transport de viatgers, de les classes d'un centre docent, del començament i acabament d'una activitat laboral, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'esquerra a dreta. Girar en el mateix sentit, en sentit contrari, que les agulles d'un rellotge. sentit antihorari Sentit contrari al de la rotació de les agulles del rellotge. sentit horari Sentit de la rotació de les agulles del rellotge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en moviment. Els pesos que, en caure, mouen el rellotge. Els molins que el vent movia. No puc moure els braços: els tinc lligats. no moure un peu que no... [o no moure un peu sense que...] No fer res sense que... No et moguis d'aquí. Si et mous, no et podré retratar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roda dentada petita que engrana, directament o per mitjà d'una cadena, amb una roda dentada més gran. Pinyó de bicicleta. Els pinyons d'un rellotge. pinyó lliure Pinyó que transmet el moviment en un únic sentit de rotació. Part superior, de forma triangular, de [...]
