FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull que em doneu la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge. L'execució de tal o tal cosa, tocar, correspondre, pertànyer, a algú. A vós no us pertoca de fer això: no escau a la vostra edat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar el bon estat, el correcte funcionament, la bona marxa (d'algú o d'alguna cosa). Això espatlla la salut. Amb les teves imprudències espatllaràs el negoci. La humitat va espatllar el rellotge. Em vaig espatllar la mà: no me'n puc servir. Tenim una rentadora que s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, assenyala les hores, els minuts o els segons en l'esfera d'un rellotge. Les busques del rellotge són l'horària, la minutera i la secundària. Estil 6. Vara prima més o menys llarga que serveix per a assenyalar sobre una pissarra, un cartell, un mapa, una projecció, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compartiment d'una caixa d'impremta. Lloc d'un rellotge marcador on és introduïda la fitxa per tal d'imprimir-hi l'hora i la data. Espai emmarcat, situat a la part inferior d'un dibuix, on figuren el nom de l'objecte dibuixat, l'escala, la data, el nom i la signatura del dibuixant, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció de màquines. Taller de maquinària. Conjunt de màquines que concorren a un fi determinat. La maquinària d'una fàbrica, d'un teatre. Mecanisme que fa funcionar un aparell. Estan restaurant la maquinària del rellotge de l'església. Conjunt de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alguna cosa, veure afectat el seu bon estat, el bon funcionament, etc., per l'acció d'una altra. Aquest rellotge es ressent de la caiguda: no va pas tan bé com abans. No els feu, aquests excessos: la salut se'n ressent. Molestar-se per una ofensa, una burla, un engany, etc. L'autor de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir de continuar un moviment, una acció (a algú o a alguna cosa). Aturar un cavall. Atura el cotxe, que hi pujarà aquest xicot. Ja som a casa: atura. Cessar de moure's, de prosseguir una acció. No ens aturarem fins a ésser a la creu de terme. El rellotge s'ha aturat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La tropa, caminar amb un cert pas, en un cert ordre. Són soldats novells i encara no marxen bé. Marxar en bon ordre. Marxar a pas de càrrega. Un cotxe, una nau, una màquina, anar. Un cotxe que marxa molt bé. El rellotge està parat: no marxa. Com marxen els afers? La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que es posa en mans d'algú com a garantia del pagament d'un deute, del compliment d'una obligació. Li vaig deixar molts diners, i ell em donà de penyora un rellotge d'or. T'he donat la meva paraula: vols una altra penyora? penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets [...]
