adjectives poden ser de dos tipus: explicatives (o no restrictives) i especificatives (o restrictives).
a) Les oracions de relatiu explicatives afegeixen una informació addicional, que no és necessària per comprendre el sentit global de la frase. Generalment, aquestes oracions s'escriuen entre comes. Per [...]
sentits de doblegar ('fer que una part d'un objecte flexible vingui a aplicar-se sobre l'altra part de manera que resti totalment o parcialment doblat'). Així, es pot dir, per exemple, que per plegar un llençol s'ha de doblegar repetidament.
En canvi, altres significats de doblegar, com ara 'aclaparar' i [...]
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
[...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:
En el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig [...]
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
canviar de feina arran del canvide director (i no arrel del canvide director).
La guerra va començar arran del cop d'estat (i no a rel del cop d'estat).
[...]
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició dei un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
positivitzar i negativitzar, en canvi, pertanyen a la llengua general i tenen el significat de 'fer esdevenir positiu; donar un caràcter positiu' i 'fer esdevenir negatiu; donar un caràcter negatiu'. Malgrat que cap d'aquestes dues formes no està recollida en el diccionari normatiu, són verbs ben formats a [...]