61.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marido para dar a las otras en las narices, va portar el seu marit per deixar les altres amb un pam de nas. 12 darse (o dar) de narices fig i fam [tropezar] topar (o anar a petar) de morros. Iba leyendo y se dio de narices contra un árbol, anava llegint i va topar de morros contra un arbre. 13 darse de [...]
|
62.
xerrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fonament de cap mena. menar (o tenir, o agafar) la taba fer petar el queixal fer el borinot fer córrer la llengua xerrar més que un sac de nous 2 v. tr. Contar quelcom mancant a la reserva deguda. reportar espiar(fam.) delatar ésser bocamoll( xerraire) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
63.
recordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) refrescar la memòria(d'algú) bufar a l'orella(d'algú) fer avinent, fer present, recordar. retreureo retraure, recordar a algú una cosa que hom vol que es recordi. No puc oblidar-ho: sempre m'ho retreuen. clavar (o tirar, o fer petar) per la cara (o pels bigotis) (a algú, una cosa), retreure-la-hi. 3 [...]
|
64.
batre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
palpitar 7 petar. Petar de dents, batre les dents. 8 alabatre, batre d'ales, un ocell. alejar, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
65.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar(->) esbocinar(->) esmicolar(->) esdernegaro fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellaro [...]
|
66.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú. 10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca). 11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora. 12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal. 13 diente de ajo gra d'all. 14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent [...]
|
67.
retret 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
No es va poder aguantar més, i a l'últim li ho va clavar. fer petar per la cara(una cosa a algú), fer-li'n violentament retret. treure (a algú) els drapets al sol cantar les quaranta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
68.
cara
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vergüenza. 17 clavar (o tirar, o fer petar) per la cara fig i fam [retreure violentament] echar en cara. 18 de cara [per davant] de cara. 19 de cara a cara (o de cara) a. De cara a la paret, cara a la pared. 20 de cara a la galeria fig para la galería. 21 desfer (o girar, o rompre) la cara fig i fam [...]
|
69.
hueso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
los huesos en tierra caure com un mort (o com un sac). 11 dar con sus huesos fam anar a parar (o a raure). Dio con sus huesos en la cárcel, va anar a parar a la presó. 12 dar en hueso (o en un hueso) ensopegar en un escull (o grop). 13 darle a la sinhueso fig i fam fer petar el queixal (o la claca). [...]
m 1 anat os. Se ha roto un hueso de la mano, s'ha trencat un os de la mà. 2 [peine, botón, etc] os. 3 [de una fruta] pinyol, os. 4 fig i fam os. Las matemáticas son un hueso, les matemàtiques són un os. 5 fig [persona difícil de tratar] home dur (o dona dura) de pelar (o de rosegar). El profesor de latín es un hueso, el professor de llatí és un home dur de pelar. 6 [trabajo difícil] matament. 7 pl [huesos descarnados] ossos. 8 a hueso constr amb pedra seca, amb maó sec. 9 calado (o mojado, o empapado) hasta los huesos xop fins al moll de l'os, calat fins als ossos, fet una sopa. 10 dar con los huesos en tierra caure com un mort (o com un sac). 11 dar con sus huesos fam anar a parar (o a raure). Dio con sus huesos en la cárcel, va anar a parar a la presó. 12 dar en hueso (o en un hueso) ensopegar en un escull (o grop). 13 darle a la sinhueso fig i fam fer petar el queixal (o la claca). 14 dar un hueso que roer a uno fig i fam donar a algú un os a rosegar. 15 estar (o quedarse) en los huesos fig i fam no tenir més que ossos (o més que la pell i l'os). 16 hueso coronal anat os frontal. 17 hueso coxal anat [hueso iliaco] os coxal (o ilíac). 18 hueso cuadrado anat os gros del carp (o quadrat). 19 hueso cuboides anat cuboide. 20 hueso cuneiforme anat os cuneïforme. 21 hueso dulce anat còccix. 22 hueso escafoides anat escafoide. 23 hueso esfenoides anat esfenoide. 24 hueso etmoides anat etmoide. 25 hueso frontal anat os frontal. 26 hueso ganchoso anat os ganxut. 27 hueso grande anat [hueso cuadrado] os gros del carp (o quadrat). 28 hueso hioides anat hioide. 29 hueso iliaco (o innominado) anat os coxal (o ilíac). 30 hueso intermaxilar anat os intermaxil·lar. 31 hueso maxilar anat os maxil·lar. 32 hueso navicular anat [hueso escafoides] escafoide, navicular. 33 hueso occipital anat occipital. 34 hueso orbital anat unguis. 35 hueso palomo anat [coxis] coxal. 36 hueso parietal anat os parietal, parietal. 37 hueso petroso anat [hueso temporal] temporal. 38 hueso piramidal anat os piramidal. 39 hueso pisiforme anat os pisiforme. 40 hueso sacro os sacre (o bertran). 41 hueso semilunar anat semilunar. 42 hueso temporal anat temporal. 43 no dejar a uno hueso sano fig i fam [criticar] deixar algú com un drap brut. 44 no poder uno con sus huesos fig i fam no tenir cap os sencer. 45 romperle a uno los huesos (o un hueso) fam rompre la crisma, desfer (o girar, o rompre) la cara, fer un cap nou, fer una cara nova. 46 ser un hueso duro de roer fig i fam ésser un os dur de rosegar. 47 tener los huesos molidos fig i fam no tenir cap os sencer, tenir els ossos capolats, no poder dir fava. |
70.
Funció demarcativa. Inici després de parèntesis
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
impedit de fer petar algun tret contra els prussians, el 70.) O, potser, parlava de la guerra d'Espanya.» (Pierre Véry , Goupi Mans Roges .) Altrament, ha de començar amb minúscula: «L'estança de Maximilià, l'arxiduc, emperant de Mèxic (il Messico!, exclama d'Annunzio), té franges de color vermell [...]
|