61.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marido para dar a las otras en las narices, va portar el seu marit per deixar les altres amb un pam de nas. 12 darse (o dar) de narices fig i fam [tropezar] topar (o anar a petar) de morros. Iba leyendo y se dio de narices contra un árbol, anava llegint i va topar de morros contra un arbre. 13 darse de [...]
|
62.
xerrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fonament de cap mena. menar (o tenir, o agafar) la taba fer petar el queixal fer el borinot fer córrer la llengua xerrar més que un sac de nous 2 v. tr. Contar quelcom mancant a la reserva deguda. reportar espiar(fam.) delatar ésser bocamoll( xerraire) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
63.
recordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) refrescar la memòria(d'algú) bufar a l'orella(d'algú) fer avinent, fer present, recordar. retreureo retraure, recordar a algú una cosa que hom vol que es recordi. No puc oblidar-ho: sempre m'ho retreuen. clavar (o tirar, o fer petar) per la cara (o pels bigotis) (a algú, una cosa), retreure-la-hi. 3 [...]
|
64.
batre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
palpitar 7 petar. Petar de dents, batre les dents. 8 alabatre, batre d'ales, un ocell. alejar, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
65.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar(->) esbocinar(->) esmicolar(->) esdernegaro fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellaro [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
66.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú. 10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca). 11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora. 12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal. 13 diente de ajo gra d'all. 14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent [...]
|
67.
retret 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
No es va poder aguantar més, i a l'últim li ho va clavar. fer petar per la cara(una cosa a algú), fer-li'n violentament retret. treure (a algú) els drapets al sol cantar les quaranta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
68.
cara
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vergüenza. 17 clavar (o tirar, o fer petar) per la cara fig i fam [retreure violentament] echar en cara. 18 de cara [per davant] de cara. 19 de cara a cara (o de cara) a. De cara a la paret, cara a la pared. 20 de cara a la galeria fig para la galería. 21 desfer (o girar, o rompre) la cara fig i fam [...]
|
69.
hueso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
los huesos en tierra caure com un mort (o com un sac). 11 dar con sus huesos fam anar a parar (o a raure). Dio con sus huesos en la cárcel, va anar a parar a la presó. 12 dar en hueso (o en un hueso) ensopegar en un escull (o grop). 13 darle a la sinhueso fig i fam fer petar el queixal (o la claca). [...]
|
70.
Funció demarcativa. Inici després de parèntesis
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
impedit de fer petar algun tret contra els prussians, el 70.) O, potser, parlava de la guerra d'Espanya.» (Pierre Véry , Goupi Mans Roges .) Altrament, ha de començar amb minúscula: «L'estança de Maximilià, l'arxiduc, emperant de Mèxic (il Messico!, exclama d'Annunzio), té franges de color vermell [...]
|