FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible. L'emoció no el deixava parlar. Una emoció forta, profunda. Un estiu ple d'emocions. Ple d'emoció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o sèrie de paraules que hom deixa escapar indicadores d'una forta emoció, d'una pena, d'una sorpresa, etc. Una exclamació de dolor, d'alegria, de sorpresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una emoció, fer estremir. Esborronar, horripilar. Ens esgarrifava de veure tantes víctimes. Esgarrifa de pensar els danys que se'n seguiran. M'esgarrifo de pensar els danys que en provindran. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adornar amb perles. Cobrir de gotes o de granets semblants a perles. La rosada perleja les flors. Formar gotes o grans semblants a perles. No podia contenir l'emoció: els ulls li perlejaven. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació, en el si d'un líquid, de bombolles gasoses que l'agiten i que esclaten a la superfície. Agitació sota la influència d'alguna emoció, agitació d'una massa de gent. Tot el poble estava en efervescència a causa dels greus esdeveniments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa) del lloc on està encaixada. Les faccions d'una persona, desfigurar-se a causa d'una malaltia, d'una forta emoció, etc. Se li desencaixà el rostre quan va sentir aquelles notícies tan dramàtiques. L'Enric es desencaixà per la vinassa del sopar [...]