En el llenguatge oral, especialment quan el registre és col·loquial, sovint s'elideixen una o més lletres d'algunes paraules. Per marcar aquestes elisions en textos escrits que reprodueixen la llengua oral, es fa servir l'apòstrof. Per exemple:
Va, 'nem a dormir, que demà no ens aguantarem!
Hi va [...]
'especificació, sense comes. Per exemple, si avui és dia 7 d'octubre, podem dir:
Vindré el dijous 27 de novembre.
La presència de l'article (sense especificar la data) pot donar a l'expressió temporal un valor distributiu, i en aquest cas l'article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en [...]
10:5), les 10 (o les 10:00).
La notació pot anar acompanyada del terme hores o del símbol h (cal deixar un espai entre la xifra i el símbol). Per exemple: les 10:37 hores o les 10:37 h.
També es pot posar el símbol h a continuació de la xifra que expressa l'hora i el símbol min a continuació de la [...]
L'abreviatura de segon pot anar amb punt o sense: 2n i 2n.
Tot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l [...]
Els mots que haurien d'anar en cursiva en els titulars dels diaris s'escriuen entre cometes simples. Per exemple:
La pel·lícula 'Tango libre' s'estrena doblada en català
El 'Queen Elizabeth' atraca al port de Barcelona
[...]
Si el nom d'una entitat, una empresa o un establiment va precedit d'article, aquest va amb majúscula inicial perquè forma part del nom propi. Per exemple:
La companyia Els Tramoies estrena espectacle aquest dijous.
L'acte va ser organitzat per l'ONG La Casa de l'Arbre.
Van anar a sopar a L [...]
Abreviatures
Les abreviatures s'escriuen en lletra rodona, excepte les corresponents als estrangerismes que han d'anar en cursiva, que es poden escriure en rodona o en cursiva. Per exemple:
a. m. (ante meridiem)
op. cit. (opus citatum)
Una abreviatura pot anar en cursiva per altres criteris [...]
