La forma darrera, acabada amb -a, només es fa servir com a femení de l'adjectiu darrer, que és sinònim de últim. Així doncs, darrera sempre es refereix a un nom femení. Per exemple:
No recordo la darrera vegada que vaig anar al teatre.
Li han premiat la darrera novel·la que va escriure.
De [...]
nomenat Fabio Capello nou seleccionador d'Anglaterra.
La comissió va designar un dels seus membres secretari administratiu.
A més a més, aquests verbs poden anar acompanyats d'un complement preposicional. Per exemple:
Van designar en Marc i la Núria per a la comissió d'ensenyament.
Havien de nomenar [...]
menjars greixosos.
Amb un verb de dicció, com ara dir, quan introdueix o tanca un discurs directe: "No facis tard", va dir la mare.
Cal tenir en compte que el subjecte pot ser el·líptic. Per exemple:
Vaig anar a la manifestació (el subjecte és jo).
Els complements verbals se solen ordenar segons [...]
contra meu/meva.
Va actuar en contra seu/seva.
Tanmateix, cal tenir en compte que quan contra funciona com a preposició i no forma part de la locució, el possessiu ha d'anar en masculí. Per exemple:
Fa dies que noto que t'has girat contra seu.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d [...]
a prop de prop
Quan l'adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s'hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
D'altra banda, l'adverbi prop també pot anar precedit de la preposició de. En aquest cas la forma adequada és de prop (i no [...]
, no s'hi val, no és just, no pot passar, no pot ser, no pot anar ni amb rodes, no és tolerable, és impresentable, etc. Per exemple:
El que és inadmissible és que vulgui fer passar bou per bèstia grossa.
No és just el to que fa servir amb els companys de feina.
Permeti'm que li digui que no pot ser [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció
o, en general el verb
concorda en plural però també pot anar en singular. Per exemple:
Vindran el noi o la noia o Vindrà el noi o la noia.
Ara bé, el verb només pot concordar en plural quan [...]
La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]
reprèn amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:
No hi vull anar, a treballar.
No en tindrem més, de pomes.
Si l'element conegut es desplaça a l'esquerra, l'ús de la coma és opcional, tot i que se sol evitar si aquest element és poc complex. Com en el cas anterior, també [...]
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]
